Article de Lluís Bosch Martí al Diari de Girona, 40 anys de l’escola d’adults

40 anys de l’escola d’adults

lluís bosch martí 22.11.2016 | 01:18

La Girona alternativa i popular en pocs dies hem pogut assistir i escriure sobre dos grans esdevenimentes culturals. Primer la presentació de la XXVII Agenda Llatinoamericana. A continuació els actes de celebració dels 40 anys d’Educació Pública Popular i Permanent de l’Escola d’Adults de Girona, que lluiten per una educació que ens ensenyi a pensar i no per una educació que ens ensenyi a obeir.

Com a inici de programa destaquem en la galàctica biblioteca Carles Rahola, on diversos centenars de persones, en especial mestres, exalumnes i simpatitzants com nosaltres de la tasca de mestres com Sebas Parra i Miquel Blanch. Comencem per una sensacional taula rodona, on varen parlar un grup d’alumnes de diferents països, i nclús un invident que ens emocionà pel seu discurs i crítiques davant de la incomprensió de la gent en el tema de la ceguesa. Tots els alumnes, l’Isaac, la Nora, en Saady i la Mª Jesús, destacaren l’esperit humanista, social i progresista d’una escola i mestres que es desviuen per ensenyar-los i alhora conscienciar-los en el compromís per transformar el nostre món i la societat.

Volem recordar que amb el mestre Llorenç Carreras i servidor hem exposat les nostres obres collages i hem fet xerrades i performances crítiques contra els poders establerts entre l’atenció d’uns alumnes entusiastes… Ens crida l’atenció que sempre que hem anat a visitar aquesta escola ens ha meravellat el trànsit d’entrades i sortides de gent de totes les edats, colors i països. Ens recorda a l’antiga Annexa. L’escola d’adults és com ella, la utopia popular feta per tots plegats. A continuació anem a la Taula Rodona: L’educació al servei del poble. Ens parla el veterà mestre Sebas Parra, un manxec, gironí, català i darrerament nicaragüenc; ja que orgullós manifesta que ha viatjat 25 vegades a Nicaragua per organitzar classes d’alfabetització. Ens recorda que fou a Salt, gràcies a l’associació de veïns que els reclamaren a fer classes d’adults, primer per treballadors andalusos, ja que necessitaven saber el català per fer-se els seus documents, carnets de conduir, estudis primaris… etc. Parra i una sèrie de mestres els vespres s’hi abocaren desinteressadament, fins que el seu compromís, exigència i pressió social front les institucions acadèmiques van crear la primera escola d’adults a Salt i després a Girona. Amb els seus deixebles Miquel Blanch, Montserrat Surroca i Dolors Magret. En l’actualitat hi ha de directora Anna Barbany, 15 mestres, 1 administrativa, 2 conserges, i superen el miler d’alumnes en l’espai de Girona. Volem destacar la gran participació democràtica dels estudiants en els afers del centre.

El lúcid Sebas Parra ens va fer una crítica i autocrítica dels panorames negatius, històrics… de les necessitats històriques i socials des de l’esquerra per una pedagogia transformadora. Es lamentava que des de baix les esquereres sols podem crear petites illes utòpiques, com les escoles d’adults, o l’Agenda. Inclús en l’actual república exrevolucionaria dels sandinistes és cada dia més dificil construir alternatives col·lectives. El pensament únic de l’imperialisme polític, econòmic i cultural de Brusel·les, Berlín, Washington és aclaparador.

Seguint amb els magnífics ponents, Núria Calatayud, mestra a Barcelona, membre de la Mesa d’Educació Pública de Catalunya, destaca la puntual col·laboració dels de Girona en les campanyes reivindicatives i els alabà com a precursos, dinamitzadors de tantes innovacions pedagògiques i culturals, i tantes coses més.

Ara bé el marroquí Mostafà ens va fer una brillant crítica sobre la llibertat i la felicitat que dóna el saber i la cultura, desenvolupant una cita de l’Emmanuel Kant. El sempre inquiet i divertit Guillem Terribas ens explicà com anava a fer cinema fòrum per les escoles de Salt.

Al final el barbut, artesà i infogràfic Pep Caballé ens narrà el procés de supercreació digital de les seves obres, d’un mural multicolor sobre l’anagrama dels 40 anys de l’escola. Com a col·legues, pintors i muralistes hem trobat molt adequats els resultats pictòrics inspirats en els artistes populars llatinoamericans, Caballé destacà l’obra dels artistes xilens de la famosa «Brigada Ramona Parra» que inspira el poeta comunista Pablo Neruda.

Seguint l’atapeït programa d’actes recomanem l’espai «Paolo Freire» dins la UdG a la Facultat d’Educació i Pedagogia. a una xerrada sobre La islamofòbia per S. Alba de Madrid. L’assistència a vàries obres de teatre i una altra xerrada sobre El conflicte de Síria i Turquia. Com cada any la presentació de l’Agenda Llatinoamericana. Aquestes són algunes de les múltiples activitats que es faran amb motiu del 40 aniversari. Entre la praxis cultural de l’escola destaquen les revistes anuals que recullen les moltíssimes activitats pedagògic culturals. A part de les xerrades, exposicions, cine fórums, sortides culturals per Girona i comarques, acompanyats pels seus dinàmics professors. Acabarem aquest article d’homenatge al 40è aniversari a l’Escola d’Adults caminant amb la Marxa popular de 6 a 10 quilòmetres que es pot fer caminant i/o corrent el dijous 22 de desembre per la Via Verda.

Doncs sí, companys, caminant i corrent és l’ambient de la il·lusionada gent de totes les edats i països quan entren i surten del vestíbuls cap a les classes de la bulliciosa Escola d’Adults de Girona: que seguint les idees del mestre Paulo Freire, l’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món.

0 comentarios

Escribe tu comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Agradecemos tu participación.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>