Celebració del 40è aniversari (El Punt Avui, 3 d’abril)

Societat

L’escola d’adults de Girona

Pedagogia de l’esperança

El Centre de Formació d’Adults celebra els quaranta anys amb actes i un llibre que recopila les experiències personals de professors, alumnes i col·laboradors

L’escola reclama més interès de les institucions

“No ens conformem amb els marcs establerts,sempre anem més enllà”, assegura Anna Barbany

El pedagog brasiler Paulo Freire considerava que no hi havia cultura del poble sense política del poble. La seva tasca era convertir l’educació en una eina útil i conscienciadora per afrontar la realitat i ser més lliures. Des dels seus inicis, el Centre de Formació d’Adults de Girona s’ha aferrat a aquesta pedagogia de l’esperança. Ara celebra que fa quaranta anys que lluita contra l’analfabetisme sense perdre el seu esperit solidari i mobilitzador.

Quan vaig a l’escola, situada a la travessia de la Creu, m’expliquen que també treballen amb alumnes dels barris de Santa Eugènia, el Pont Major i el sector est. Agrupen un total de 1.400 alumnes de 18 a 60 anys de cultures molt diferents. “També hi ha joves analfabets que acaben d’arribar a Catalunya i no poden accedir a l’institut perquè ja tenen setze anys”, explica Anna Barbany, directora del centre.

La relació entre professors i alumnes és propera i afable. La intenció del professorat és que l’aprenentatge no serveixi només per aconseguir un títol sinó també per potenciar les aptituds dels alumnes. Per aquesta raó, el centre dona molta importància a les accions paral·leles a l’aula. “D’aquesta manera l’alumne aprèn a socialitzar-se i defensar les seves idees”, diu Montserrat Surroca, cap d’estudis.

Des de l’octubre fins al juny l’escola organitza més de quaranta actes gratuïts que aborden temes molt diversos: des de xerrades sobre educació i medi ambient fins a un concert de música clàssica. També s’està fent un llibre en què es recopilaran les experiències personals de col·laboradors, mestres i alumnes. “Es publicarà el mes de maig i esperem que serveixi com una eina de treball no només per a nosaltres sinó també per a les universitats”, diu Miquel Blanch, mestre i coordinador dels 40 anys. “La gent desconeix què és una escola d’adults. Som l’únic sector que no rep diners de la Generalitat per fer campanyes i per tant la nostra tasca no es difon per la televisió o per la ràdio. Els ajuntaments són els únics que ens ajuden. L’escola continua funcionant pel boca-orella”, continua dient Blanch.

El suport de l’administració ha estat qüestionat pel centre en moltes ocasions. Actualment l’escola subsisteix amb un pressupost anual que no cobreix les necessitats bàsiques, afirmen els seus responsables. “L’administració finança més el sector privat que el públic. Estem en lluita permanent per exigir uns mínims perquè volem dignificar aquesta formació”, segons Blanch.

Si alguna cosa ha mantingut el centre durant aquests quaranta anys és el seu esperit lluitador, que ha transmès a tots els seus alumnes. Abans de marxar, parlo amb la Vita, una alumna que compagina els estudis amb la feina de mare. “Volia estudiar perquè si no tens un paper que acredita les teves capacitats ningú et valora. Ara m’adono que tenir estudis és necessari tant per reivindicar les meves capacitats com per créixer personalment. El centre m’ha obert moltes portes”, diu. I precisament això és el que ha de fer l’educació: obrir portes. La llarga trajectòria del centre demostra que n’està obrint moltes.

1.400
alumnes
són els que hi ha actualment al centre i als barris de Santa Eugènia, el Pont Major i el sector est
48
actes
són els que hi ha previstos per commemorar els quaranta anys de l’escola

Entrevista a Miquel Blanch (Diari ARA, 23 de març)

L’ENTREVISTA

Miquel Blanch: “Creiem que l’educació és un acte polític, que no vol dir partidista”

Mestre d’adults i sindicalista, coordinador dels actes del 40 aniversari del Centre de Formació d’Adults de Girona



Han canviat moltes coses des d’aquelles primeres classes d’alfabetització que, a les darreries del franquisme, un grup de voluntaris feien als immigrants andalusos i extremenys de les barraques de les Pedreres i la Torre d’Alfons XII de Girona. Aquella experiència va ser el germen de l’actual Centre de Formació d’Adults de Girona, que celebra els 40 anys d’existència. Amb un programa de 40 actes oberts a la ciutat, el centre vol aprofitar aquesta commemoració per fer visible la feina que fa, per mostrar a la societat com s’ha adaptat a les noves necessitats en formació d’adults i com al llarg de les quatre dècades ha mantingut intacte el seu compromís amb un ensenyament innovador i capdavanter, en què s’escurça al màxim la distància entre l’educador i l’educand, i en què l’educació s’entén com un acte polític, en la mesura que genera reflexió crítica per transformar el món. Miquel Blanch, professor d’adults des de fa 37 anys (6 anys a Blanes i 31 a Girona), és coordinador dels actes d’aquest 40è aniversari.

Continua havent-hi analfabetisme?

Les escoles d’adults van néixer coincidint amb les grans lluites al carrer dels anys 70, entre elles la que reclamava el dret a l’educació per a tothom. El franquisme s’entestava a negar que existís analfabetisme a Espanya, però mentia. Actualment ja gairebé no hi ha analfabetisme entre la gent d’aquí, llevat d’alguns casos comptadíssims de persones molt grans. L’analfabetisme que ens trobem actualment, si parlem d’analfabetisme instrumental (persones que no saben llegir ni escriure), és el d’immigrants procedents de l’Àfrica subsahariana o el Marroc, persones molt joves, de 17 a 30 anys, que al seu país vivien en pobles molt allunyats de la ciutat i no havien tingut mai accés a l’educació. Aquest col·lectiu constitueix el 20% dels nostres alumnes.

Com se’ls ensenya a llegir i escriure?

Sempre hem partit del mètode de Paulo Freire, pedagog de referència de les escoles d’adults de Catalunya. L’hem aplicat des de la primera cartilla o mètode d’alfabetització que vam crear per als immigrants andalusos, titulada Para ser un poco más libre, on vam aplicar el sistema de la lectoescriptura, que no es limita a memoritzar lletres, síl·labes o frases, sinó que es basa en la codificació de paraules o sintagmes clau o desafiants per als que les aprenen, que tenen significació per a ells, com ara “atur” o “Mohamed no té pis”.

Com ha canviat la crisi el perfil d’estudiants de l’escola d’adults?

Ha crescut la demanda de cursos de català i castellà, especialment entre dones joves d’origen immigrant que han vingut a Catalunya a través del reagrupament familiar, i de treballadors que s’han quedat a l’atur i veuen en l’aprenentatge de la llengua una eina per reincorporar-se al mercat laboral. També hi ha molta demanda de cursos d’idiomes i de noves tecnologies, i de joves que havien deixat els estudis i busquen reprendre’ls. I al marge de la formació reglada, nosaltres pretenem també combatre l’analfabetisme polític, és a dir, el desconeixement de la situació política que es viu al país.

Com combaten aquest analfabetisme polític?

Fora de la formació reglada, esclar, amb xerrades, debats… en què s’aborden temes com la pobresa energètica, les reivindicacions ecològiques, les lluites obreres… Nosaltres creiem que l’educació és un acte polític, que no vol dir partidista. Marx deia al segle XIX que no ens havíem de conformar a interpretar el món, sinó que havíem de transformar-lo. Paulo Freire també deia que les persones no es fan en el silenci, sinó en les paraules, el treball i la reflexió. La idea és aportar elements de reflexió sobre la realitat per formar-nos críticament tots, tant l’educador com l’alumne, sense diferències. Aprendre a escoltar, discutir, intentar entendre, reaccionar davant les injustícies. Ja hem celebrat 35 actes d’aquest tipus, sobre la lluita dels treballadors de Panrico, sobre els jornalers andalusos, sobre els refugiats sirians o la llei d’estrangeria, entre molts altres.

¿El vostre és, per tant, un projecte de cohesió social?

Preferim dir-ne de solidaritat, de treball de la diversitat. Les nostres aules són un reflex de la societat: gent treballadora, gent que està a l’atur, joves ni-ni, persones amb situacions familiars diverses…. Més enllà dels temaris acadèmics, nosaltres plantegem conèixer què passa avui, entendre per què passa i, sobretot, què s’hi pot fer.

¿Als adults els costa més aprendre que als nens?

No. Ningú ve amb no res, tothom ve amb un bagatge. Ningú ignora res. Un alumne amb una experiència laboral de 40 anys pot aportar molt i fer d’educador dins l’aula. El nostre enfocament no és academicista. Molts dels nostres alumnes han fet sessions als cercles de lectura, on el mestre és un més. Tothom reflexiona, fa crítica i discuteix, ens eduquem mútuament.

¿És per això que es considera l’escola de Girona, i també la de Salt, com a innovadora i capdavantera en l’educació per a adults?

Tot i que a Barcelona va ser on van néixer les primeres experiències en formació d’adults als barris, posteriorment hi ha hagut més una tendència a creure’s el model de la Generalitat, academicista, que encotilla, i que en alguns aspectes ha quedat obsolet. Moltes escoles hi han caigut. Nosaltres apostem per una escola que requereix un esforç titànic perquè intentem ser al màxim de flexibles per adaptar-nos als canvis de la societat, com ho va ser l’escola-taller que vam posar en marxa l’any 1986 i que permetia als joves treure’s la titulació bàsica lligada a l’ofici que aprenien. Es va haver de tancar perquè va deixar de ser subvencionada, però va funcionar molt bé. Ara es compartimenta tot, i és preocupant veure tants joves als barris que ni estudien ni treballen, perquè no se’ls ofereixen uns aprenentatges integrals.

Presentació de la bústia de denúncies (El Punt Avui, 28 de febrer)

Societat

Bústies per recollir denúncies de casos de discriminació racista

L’Espai Antiracista Salt-Girona ha instal·lat la primera al centre de formació d’adults (CFA) de Girona

L’Espai Antiracista (EA) Salt-Girona ha començat una campanya per instal·lar bústies de denúncies en diferents espais de les dues ciutats com a eines de suport per a persones o col·lectius que han estat víctimes de discriminació. Poden presentar denúncies aquelles persones que hagin estat víctimes o testimonis d’agressions, insults o amenaces; denegació d’accés a un establiment; situacions de maltractament o discriminació en l’àmbit laboral, institucional, per part de professionals o per part d’algun partit polític. Les denúncies poden portar identificació o bé ser anònimes. L’Espai Antiracista ha instal·lat la primera d’aquestes bústies al centre de formació d’adults (CFA), on es va presentar la campanya, i està fent tràmits per instal·lar-ne a l’Escola d’Adults de Salt, Càritas Diocesana de Girona, l’Estació Jove i la Fàbrica Jove de Salt, l’Ajuntament de Salt, l’Ateneu Eugenienc i els instituts públics de Salt (Vallvera, Salvador Espriu i Salvador Sunyer i Aimeric). En alguns d’aquests espais, especialment als instituts, la instal·lació de la bústia anirà acompanyada de tallers o xerrades per promoure’n l’ús.

CONSERGERIA: pendent d’una solució definitiva (El Punt Avui, 27 febrer)

Opinió

opinió

Pendent d’una solució definitiva

Protesta per la falta d’un conserge a l’escola d’adults Foto: QUIM PUIG.

Anna Barbany Liarte, Nuri Figa Mataró i Montserrat Surroca Canadell - Equip directiu CFA Girona

El CFA Girona ha aconseguit, després de gairebé sis mesos de mobilitzacions (més de la meitat d’un curs), que es cobrís la plaça de consergeria que havia quedat descoberta des de l’inici d’aquest curs 2016/2017. Ha estat una mobilització organitzada conjuntament entre una comissió d’estudiants i professorat i l’equip directiu, que ha tocat moltes tecles: reunions amb els serveis territorials d’Ensenyament de Girona, reunions amb la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Girona, reunions amb parlamentaris gironins del PSC i de la CUP, reunió amb la Direcció de Serveis de Barcelona, articles als mitjans de comunicació, cartes al director i als sindicats d’ensenyament, gestió a través del Síndic de Greuges, carta als parlamentaris, pregunta dels parlamentaris al Parlament, carta a la consellera, recollida de signatures…

Finalment, després de dir-nos que se’ns concedirien entre 12 i 15 hores d’una conserge a compartir amb un institut, el centre té 11 hores i 15 minuts per atendre la consergeria als matins de dilluns a dijous entre les 8.45, hora d’obertura del centre, i les 13.00, moment en què arriba la conserge del torn de tarda. És evident que els números no surten: amb les 11 hores i 15 minuts, només es cobreix la consergeria dilluns, dimarts i dijous entre les 8.45, hora d’obertura del centre, i les 12.30.

Però el més greu de tot és el que el departament ha comunicat al centre, que també va sortir publicat al diari El Punt Avui el diumenge 12 de febrer. El senyor Polanco hi feia aquestes declaracions: “Des de la meitat d’aquest mes [febrer] i fins al mes de juny, aquesta persona hi anirà unes hores a la setmana, entre 12 i 15, que és el que el centre necessita per al seu funcionament.” I hi afegia: “Es tracta d’una solució temporal. De cara al curs que ve, el centre de formació d’adults de Girona haurà de passar amb els recursos que té assignats actualment, és a dir, sense el reforç que se li assignarà properament.” Si ara se’ns concedeixen unes hores de consergeria, és incongruent que el curs vinent no sigui així.

Un cop més, s’ha resolt la situació amb un pedaç, un pedaç malgirbat, tenint en compte que ha arribat gairebé amb sis mesos de retard i quan en queden poc més de quatre per acabar el curs, i que, a més, cobreix amb penes i treballs les franges desateses.

Ens sentim francament decebuts. Els serveis territorials, al principi, i per justificar el retard en la resolució del cas, ens havien dit que estaven buscant la solució definitiva al nostre problema. I nosaltres ens ho havíem cregut.

En la reunió que l’equip directiu del centre va tenir amb la Direcció de Serveis a Barcelona, se’ns va informar que el criteri per assignar personal PAS als centres d’adults és 0 conserges i 0,5 administratius. És imprescindible una revisió d’aquest criteri, ja caduc en el temps i per les necessitats de molts centres de persones adultes.

Hi ha centres d’adults que no necessiten un servei de consergeria, ja que estan situats en edificis on hi ha altres serveis, els quals ja cobreixen la consergeria; d’altres s’ubiquen en espais dependents de l’Ajuntament de la població i és aquest ens el que es fa càrrec de la consergeria. Però què passa en un centre com el de Girona o en d’altres amb les mateixes característiques? Els espais depenen del departament; per tant, és difícil que l’Ajuntament hi destini personal. És en centres com el nostre que el criteri establert no funciona. I, si no funciona, cal fer el que calgui per canviar-lo.  Demanem una revisió urgent d’aquest criteri. No volem haver de viure una altra vegada el que hem hagut de viure, que aquest curs ha arribat a una situació extrema.

El Departament d’Ensenyament ha manifestat que en els pressupostos del 2017 no hi haurà retallades el curs vinent; a nosaltres, si no hi ha canvis, ja se’ns n’aplicarà una. Quina és la política de la Generalitat pel que fa a les escoles d’adults públiques? El sector d’adults, i una escola com la nostra, de més de 1.100 estudiants, no pot gaudir dels mateixos criteris que els altres serveis públics?

El CFA Girona anuncia més accions per obtenir el segon conserge (10 de desembre)

Educació

El CFA anuncia més accions per obtenir el segon conserge

L’escola rebutja la reorganització horària que planteja Ensenyament i no descarta manifestar-se a Barcelona

  • La comissió de professors i alumnes reunits ahir al CFA de Girona Foto: JOAN SABATER.

El centre de formació d’adults (CFA) de Girona rebutja la proposta de reorganització horària del personal d’administració i serveis de què disposa l’escola (una conserge i una administrativa) que els suggereix els serveis territorials d’Ensenyament per suplir la falta d’un segon conserge i estan disposats a continuar fent accions per aconseguir recuperar aquesta figura. Professors i alumnes no descarten que, si d’aquí a la represa del curs (a primers d’any), continuen sense resoldre aquest problema, organitzaran una manifestació a Barcelona. La directora del centre, Anna Barbany, va explicar ahir que, abans de fer noves mobilitzacions al carrer, es vol gestionar una entrevista amb un responsable del Departament d’Ensenyament a Barcelona que tingui un rang superior al director d’Ensenyament, Josep Polanco, perquè consideren que a Girona “s’han acabat les possibilitats d’aconseguir res més”. També tenen intenció de mantenir una trobada amb parlamentaris europeus per exposar-los la problemàtica i preguntar-los per la destinació dels fons social europeus que han de revertir en l’ensenyament d’adults. A més, volen entrevistar-se amb els diputats gironins al Parlament de Catalunya per conèixer de prop quina part del pressupost del 2017 –que, segons va recordar Barbany, ha estat qualificat com un dels més socials dels darrers anys pel govern català– es destinarà a les escoles d’adults. El CFA està pendent de la resposta oficial i argumentada del Síndic de Greuges, que, segons va indicar Barbany, de paraula els va donar la raó. “No volem una solució que sigui un pedaç, que és el que representa la reorganització horària del PAS, sinó que volem una solució definitiva; és a dir, la reposició del segon conserge”, va afirmar.

Carta al director escrita per l’alumnat d’accés universitat: El conserge perdut (3 de desembre)

Opinió

El conserge perdut

Després de més de dos mesos d’haver començat el curs a l’Escola d’Adults de Girona, continuem sense resposta a la demanda de conserge presentada primer al Departament d’Ensenyament i més tard també a l’Ajuntament de Girona. Una administració passa la pilota a l’altra però ni l’una ni l’altra es fan seu el problema per tal d’intentar resoldre’l.

Com a alumnes del CFA Girona, vivim en primera persona aquest conflicte: el professorat ha de fer tasques que no li pertoquen, com ara obrir l’escola, engegar la calefacció i atendre les persones que accedeixen al centre. A part d’això, alguns de nosaltres hem començat el curs més tard perquè no hem pogut ser atesos quan tocava.

Encara que no tinguem la força dels grans col·lectius, com els controladors aeris o els treballadors del metro, som igual d’importants: creiem que l’educació significa la porta cap a un futur millor. I per això ens hem decidit, amb molt d’esforç, a tornar a estudiar. No ens poseu més pals a les rodes, si us plau!

Girona

Ensenyament hi torna (30 de novembre)

L’escola d’adults ha de passar amb un conserge

Ensenyament canvia de posició i diu que el CFA té personal suficient

El director dels serveis territorials d’Ensenyament, Josep Polanco, ha demanat al centre de formació d’adults (CFA) de Girona que reorganitzi els horaris de consergeria i secretaria per funcionar amb un únic conserge. Segons Polanco, amb la dotació de PAS de què disposa aquesta escola d’adults, i que, segons va destacar, és la mateixa que tenen els altres centres d’adults de la demarcació, “es pot fer sobradament l’atenció al públic”. El CFA ha dut a terme diverses accions de protesta per la falta d’un segon conserge al centre, amb el qual han funcionat els últims anys i que consideren que és imprescindible. Inicialment, Ensenyament es va mostrar receptiu amb aquesta demanda, però ara ha canviat de posició.

Aquest segon conserge havia anat fins ara a càrrec de l’Ajuntament de Girona. Aquest any, el consistori va posar com a condició per tornar-lo a assumir la signatura d’un conveni. Segons Polanco, Ensenyament no preveu aquesta solució, entre altres coses perquè l’Ajuntament no els ha fet arribar cap document. No obstant això, el director d’Ensenyament no descarta la possibilitat de dotar d’un segon conserge el centre, però va indicar que serà un recurs extraordinari i només per aquest curs.

L’equip directiu respon: cobrir la plaça de consergeria és necessari!

La direcció de l’escola d’adults contesta a Ensenyament que està fent retallades

?Respon a Polanco que tenen dos conserges des de l’any 2001 i que mai s’havia qüestionat

24.11.2016 | 10:37

tapi carreras girona

n Nou episodi de la pugna entre l’escola d’adults de Girona, el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament per la consergeria del centre formatiu. L’equip directiu de l’escola reclama un conserge per l’horari de tarda i es pregunta si el Departament en no posar-ne està fent de «manera encoberta» una «retallada a un sector, el d’adults, que ja pateix situacions de mínims en molts centres».

L’Escola d’Adults ha iniciat recentment un seguit d’actuacions per reclamar aquest conserge. Des de l’Ajuntament es va explicar que fins ara ells pagaven el treballador i que, a canvi, el Departament els compensava amb obres a equipaments municipals pel mateix valor. No obstant, enguany s’havia de fer l’acord per escrit, segons indicacions del sectretari municipal. El consistori ha fet la seva proposta de document, però no ha obtingut resposta del Departament Mentrestant, el director dels serveis territorials d’Ensernyament, Josep Polanco, va afirmar que amb el conserge i l’administrativa d’atenció al públic ja es cobria el necessari i que només calia una millor organització horària. A més, deia que el conserge de més que els darrers anys es contractava, era un «reforç extraordinari».

Aquestes paraules no han agradat a la direcció de l’escola. Afirmen que Ensenyament inicialment els va dir que l’Ajuntament no volia seguir fent-se càrrec de la plaça i que ells treballaven per trobar-hi una solució. Posteriorment, en una reunió amb la regidora d’Educació, Isabel Muradàs, els va comentar que havien presentat un esborrany de conveni al Departament.

L’equip directiu exposa que indicar ara que cal una reestructuació horària «només és perquè no se’n surten d’arribar a una entesa entre les dues institucions». També lamenten que Polanco parli de «reforç extraordinari» la plaça de més de més quan des de l’any 2001 l’han tingut. I exposen: «Si mai s’havia qüestionat per part de ningú que era necessari cobrir un servei públic de 08.45 a les 22.00, perquè ara es posa èmfasi en què ja tenim prou dotació i el que demanem és extraordinari».

Ensenyament respon que l’escola d’adults té la gent necessària per a la consergeria

Ensenyament respon que l’escola d’adults té la gent necessària per a la consergeria

Polanco diu que cal una reorganització horària i que el que reclamen és un reforç extraordinari

Tapi Carreras Girona 18.11.2016 | 10:00

Manifestació per reclamar un conserge

Manifestació per reclamar un conserge marc martí

El director dels Serveis Territorials d’Ensenyament, Josep Polanco, assegura que l’escola d’adults de Girona té les necessitats d’atenció al públic cobertes i considera que el centre ha de reorganitzar els horaris per tal que hi hagi gent al matí i a la tarda. Polanco exposa que ja n’ha parlat amb la direcció de l’escola i recorda que el Departament té assignats un conserge i una persona d’atenció al públic. En aquest sentit, apunta que si altres anys hi ha hagut un segon conserge ha estat «un reforç extraordinari».

El segon conserge que reclama l’escola d’adults fins ara el pagava l’Ajuntament de Girona i, a canvi, el Departament feia obres en centres educatius pel valor del contracte. La regidora d’Educació, Isabel Muradàs, va explicar dilluns que han fet la nova proposta en termes semblants per aquest curs, per escrit –tal com els hi ha recomanat el secretari municipal– i que no han obtingut resposta del Departament.

Respecte a això, Polanco ha recordat que la potestat última de designar més personal és del Departament i ha explicat que «en canviar la normativa legal estem mirant el mecanisme per si podem fer front a aquest reforç».